Història

L'any 990 s'esmentava, dintre el terme d'Olèrdola, la via que condueix a Pax, i el 991, l'església de Sant Genís dins la demarcació d'Olèrdola. El 1013 Gombau de Besora, personatge influent a la cort comtal, posseïa un alou a Pacs. En un judici celebrat a la ciutat d'Olèrdola el 1020, i presidit per la comtessa Ermessenda, signava, en primer lloc, Gombau de Pacs. En morir, la seva filla Guisla de Besora, muller de Mir, heretà el patrimoni patern del castell de Pacs i, pel seu testament, que s'ha de datar entorn del 1080, deixava al seu fill Ramon Mir la meitat del pa, vi, cubs i bótes que hi tenia; l'altra meitat era per al cenobi de Sant Sebastià dels Gorgs. El castell de Pacs és esmentat el 1066 entre les afrontacions de la torre de Delà. Un altre límit del castell, a llevant de Pacs, el constituïa la comanda hospitalera de Sant Valentí de les Cabanyes, situada a prop del camí de la Granada al castell de Pacs. El 1186 Arnau de Pacs, amb la seva mare i el seu fill, van vendre a Dalgunau de Baiona totes les cases que tenien al costat de la vall del castell. Un descendent seu, Bernat de Baiona, militar, féu donacions al monestir de Santes Creus de béns situats al dit castell.

Per un cens del 1359 sabem que Ramon de Barberà tenia el castell de Pacs amb 21 focs, dels quals 3 eren del monestir de Santes Creus, 4 de l'Hospital de Sant Joan, 2 de l'Almoina i 2 d'en Vilafranca, però l'alta jurisdicció del castell de Pacs era del senyor rei, i de reialenc es va mantenir fins a l'extinció de les senyories.

No resten vestigis del castell de Pacs i se'n desconeix l'emplaçament, no se sap si a la Serra o al que és actualment el nucli vell del poble de Pacs.

És d'interès geogràfic el veïnat de la Serra als turons de Sant Pau, a la part oriental del terme, que constitueixen la partió amb Vilafranca, on hi ha els vèrtexs de Sant Jaume (296 m) i de Sant Pau (302 m). Hom conta que, antigament, hi havia, també, el santuari de Sant Jordi, al cim de la muntanya de Sant Pau, i la gent de Vilafranca acudia a la seva festa, de la mateixa manera que els de Pacs assistien a l'aplec de Sant Pau. El 1751 hi hagué una disputa entre els ajuntaments de Pacs i de Vilafranca, i aquest darrer ordenà que la festa de Sant Jordi se celebrés al santuari de Sant Pau. La gent de Pacs deixà d'acudir-hi i la capella de Sant Jordi es degué enderrocar.